El procés del dol

Per entendre el sofriment que esdevé en una situació de dol hem de tenir en compte que l’ésser humà tendeix a establir forts lligams emocionals amb altres persones, el que entenem com afecció. Quan aquests llaços es veuen amenaçats o es trenquen es produeixen fortes reaccions emocionals.

En una situació de dol el subjecte viu una situació de certa desviació de l’estat de salut i benestar. És sabut que al llarg de les nostres vides fem front a diferents situacions de pèrdua. Aquestes pèrdues interferiran de diferent manera en les nostres vides i és lògic que no totes seran igualment significatives, però totes comporten un procés de dol que es pot produir de forma conscient o no.

Hi ha diferents factors que poden afectar de manera directa el procés del dol. Alguns d’ells són:

• La relació i vincle amb la persona morta
• Els factors circumstancials a la mort, la forma de la mort 
• Les característiques de personalitat, temperament, conflictes personals, estabilitat emocional de la persona 
• La possibilitat o no de comptar amb suport social o familiar 
• Les pautes culturals de l’entorn

Complicacions del procés de dol

La dificultat en l’el·laboració del procés comportaria a dificultats tant en la intensitat del sofriment com en la durada del procés. Tots ells serien exemples de dols complicats:

Dol crònic. És aquell que té una durada excessiva i que mai arriba a una conclusió satisfactòria.

Dol retardat o posposat. La persona pot haver tingut una reacció emocional en el moment de la pèrdua, però no suficient. Els sentiments poden ser molt desbordants per a la persona i poden portar a retardar el seu dol. Davant d’un posterior esdeveniment de la vida de la persona aquesta pot tenir una reacció exagerada fruit del seu dol no resolt.

Dol exagerat. La persona experimenta una intensificació del dol normal, se sent desbordada i recorre a una conducta desadaptativa.

Dol emmascarat. La persona experimenta símptomes i conductes que li causen dificultats, però la persona no s’adona ni reconeix que estan relacionats amb la pèrdua.

Quan acaba un dol?

Podem pensar que un dol finalitza quan la persona pot pensar en el mort amb tristesa, però no amb un dolor profund que la desestabilitza. Quan es pot pensar o parlar de la persona morta sense necessitat de plor intens o opressió al pit. També quan la persona pot adaptar-se a la seva nova realitat i tornar a invertir les seves emocions en la vida i amb altres persones.

Quan hauríem de buscar assessorament psicològic?

A tots ens pot ser complicat realitzar un procés de dol i ens podem trobar amb dificultats. Moltes persones aconsegueixen sortir d’un dol sense ajuda professional recolzant-se en els seus éssers estimats i amics, però també hi ha persones que busquen ajuda terapèutica per diferents raons com ara aconseguir entendre millor les seves emocions, sentiments o pors.

Sentir-nos bloquejats i amb un malestar profund també ens pot alertar de la necessitat de dirigir-nos a un professional. És important que puguin demanar ajuda també aquelles persones que reaccionen amb un patiment constant, tenen dificultats per controlar les seves emocions i els seus pensaments, s’aïllen socialment o es mostren incapaços de fer front a les exigències de la vida quotidiana. I finalment un dol que s’allarga molt en el temps també pot ser la indicació d’un dol no resolt.

El professional en aquests casos ajudarà a la persona a completar qualsevol qüestió no resolta del procés. En algunes ocasions quan a la persona li costa demanar ajuda, solen ser els familiars els que contacten amb el professional en recerca d’orientació.

Cristina Pujol

Psicòloga