Com controlar impulsos agressius en nens.

Els tres primers anys de vida són crucials. Els límits, durant aquesta etapa són de vital importància. És durant aquest període que els petits aprenen certes pautes de conducta i comença el moment d'interioritzar certs comportaments i maneres de funcionar. És molt important estar atents als símptomes primerencs i no deixar d'exercir l'autoritat.

Podem dir que els petits comencen a:

- Tenir consciència de les coses, de les conseqüències dels seus actes i tenir sentiment de culpa.

- Conèixer i saber què és l'empatia (ajudar els altres i posar-se al seu lloc).

- Tolerància a la frustració (entendre el NO, i comprendre que a vegades, les coses no són com ells volen).

.

El comportament agressiu en els nens petits forma part del desenvolupament normal; encara estan desenvolupant el llenguatge, de vegades volen ser "independents" i els costa controlar els impulsos. Per tant, durant aquesta edat pot arribar a ser bastant normal que es manifesti algun tipus d'agressivitat .

També, cap als 11-12 anys (en la pre-adolescència) és probable que torni a reaparèixer amb força aquesta agressivitat. Ens ajudarà tenir present i entendre aquest comportament com una part necessària del creixement, i una part fonamental del procés de socialització. No obstant això, és important actuar i no deixar passar certs comportaments inadequats.

Els investigadors van observar que la diferència en la mesura de determinades parts profundes del cervell tendeix a desaparèixer en els pacients adults, i per això consideren confirmat que el TDAH és un trastorn del cervell fruit d’un retard en la seva maduració.

L'educació emocional i la disciplina positiva ens poden donar eines per actuar amb fermesa i autoritat, alhora que amb afecte i empatia.

Què podem fer per evitar l'agressivitat en el nostre fill?

• És important actuar ràpidament. Quan faci una conducta inadequada, com pegar, estirar els cabells, mossegar, etc. li hem de fer saber que allò no és correcte; que ha "ferit" a una altra persona, i que hem de procurar que no es torni a repetir.

• Cal ensenyar-li les conseqüències dels seus actes ( "si pegues, et portes malament i fas mal, no tindràs certs privilegis.").

• Procurarem i intentarem no posar-nos nerviosos (mantenir la calma) i no cridar, però que vegi que aquesta actuació no ens ha agradat i no estem d'acord amb el que ha fet.

• És molt important ser constants i no caure en l'abandó. Ajuda molt actuar i respondre de la mateixa manera; i en situacions en públic no hem de deixar que ens guanyi la vergonya. Al cap i a la fi, si estem treballant certs aspectes, hem de ser coherents i ells han de veure que allò està mal fet sigui on sigui; perquè si veu debilitats, s'aprofitarà.

• Val la pena ensenyar alternatives. Se li pot dir que entenem que s'hagi enfadat, però que no ho ha de demostrar d'aquesta manera.

• Cal ensenyar-li a demanar disculpes i perdó. És important que entengui que si ha fet mal o ha ferit a algú, ha de demanar disculpes, i que no s'ha de fer mal a les persones. De la mateixa manera; si té un bon comportament, està bé, elogiar-lo i felicitar-lo.

Un altre dels aspectes que resulta de molta importància i que cal començar a treballar des de petits, és l'autocontrol cap a ells mateixos i els altres. La seva impulsivitat de vegades els porta a realitzar actes poc correctes o molt espontanis.

Som els adults els que hem de trobar l'equilibri per tolerar o no segons quins comportaments segons el nostre criteri. No s’ ha d'oblidar tampoc que hem de donar exemple amb els nostres actes; som el mirall on ells es miren i som responsables dels nostres propis actes.

Si tens dificultats per manejar la conducta del teu fill, no dubtis a posar-te en contacte amb el departament de psicologia infanto-juvenil del nostre centre.

Laura Raich Expósito

Psicòloga Infanto-juvenil