Cal anar en compte de no menysvalorar situacions i treballar els patrons de relacions

Ens trobem avui en un entorn social més preocupat per etiquetar els problemes que per buscar-hi solució, i això ens ho trobem tant en diagnòstics de síndromes que afecten l’aprenentatge i la salut mental com en problemes relacionals greus.

Tenir un diagnòstic de TDAH o de dislèxia no és un punt final per posar una etiqueta a un infant que justifiqui el seus problemes,  sinó un punt de partida per buscar i aplicar solucions que ajudin a millorar, minimitzar o resoldre algunes de les seves dificultats d’aprenentatge. Ens passa també amb els problemes mentals. Els especialistes ens han alertat de l’abús i del mal ús dels termes, en què els noms d’alguns trastorns passen a utilitzar-se com a qualificatius d’estats d’ànim, com «estar depre» o «estar paranoic», minimitzant i traient de context trastorns mentals prou seriosos perquè els trivialitzem.

Això mateix ens passa amb la paraula bullying o assetjament escolar: que s’utilitza entre companys o entre adults, fora de context o de manera irònica, tot fent broma entre ells i provocant una menysvaloració del que realment és el bullying.

El tema és especialment delicat perquè també, en altres ocasions, es trivialitzen situacions reals de bullying i se’ls treu importància girant la cara o menysvalorant la rellevància que té per a la persona que està vivint de manera reiterada unes relacions inadequades de convivència. I això ha passat i passa en contexts de convivència escolar i de lleure, que són entorns en els quals educar en la convivència i el respecte són valors prioritaris.

Ens cal, per tant, des de tot l’entorn educatiu, una reflexió serena sobre el bullying i el ciberbullying, amb la mirada i l’assessorament de professionals experts, per poder detectar-los adequadament en els seus inicis i poder implementar el més aviat possible actuacions de mediació i reparació que ajudin els infants i joves afectats, així com també, a nivell comunitari, per poder establir relacions basades en el respecte.

ESCOLTAR, CONTEXTUALITZAR I AJUDAR A RECUPERAR-SE D’UN ASSETJAMENT ESCOLAR

Es pot valorar què és el bullying amb criteris objectius, però per sobre de tot cal estar molt alerta als sentiments i percepcions dels qui el pateixen. Quan un infant o un adolescent se sent agredit, menyspreat, ridiculitzat per altres companys, sigui en persona o a les xarxes, cal actuar amb urgència: escoltar-lo, contextualitzar la situació i, per sobre de tot, ajudar-lo a recuperar el seu benestar i a trobar solucions. Hi ha alumnes que es protegeixen per minimitzar el dolor i fan veure que no els afecta, que no els importen bromes pujades de to, malnoms o marginacions dels companys. I aquí el paper de l’educador és clau per ajudar-los, per acompanyar-los perquè expressin els veritables sentiments, perquè si no partim del reconeixement del que ens està passant, no podrem avançar cap a una bona solució.

Ens caldrà treballar aquestes solucions en el context del grup: avançant primer de tot en solucions reparadores per l’alumne agredit i, a partir d’aquí, reconstruir les relacions entre ells basant-se en el respecte i l’afecte. Molts cops haurem de treballar, amb els alumnes implicats, models de bones relacions de convivència. No resoldrem mai un tema de bullying a fons si no modifiquem els patrons de relació entre els companys, i això requereix un treball profund entre tot l’equip d’educadors a l’escola o en el lleure i sempre amb la col·laboració i la coherència de l’entorn familiar.

Hem de treballar en tots els entorns educatius per garantir una educació emocional ben fonamentada i seriosa que no es plantegi de manera etèria i poc concreta, sinó que s’estableixi com una línia educativa prioritària. Una educació que treballi de manera sistemàtica i coherent tant les relacions interpersonals, partint del reconeixement de la singularitat de cadascú i de la valoració positiva de la diferència, com el paper distorsionador de les relacions interpersonals que afavoreix el suposat i fals anonimat en les xarxes socials.

Cal també posar sobre la taula un tema greu i que molt cops volem obviar: la coherència i l’exemplaritat de tots els educadors és determinant, ja no en el treball del bullying a l’aula sinó especialment per establir bons models relacionals. Alguns comentaris sorneguers o ridiculitzants fets per part dels educadors (mestres, entrenadors, famílies), de vegades irònics o sarcàstics, poden actuar de model, legitimant unes relacions abusives entre companys.

I tot això va més enllà de les parets de l’aula, o del que passa a l’entorn familiar o de lleure dels joves. Això és un problema que ens afecta a tots, és la cara B de l’Educació 360° i la que ens cal prioritzar i afrontar, sense buscar culpables i treballant tots a l’una, com una tribu que educa de manera coherent i anteposant per davant de tot el benestar dels infants i el fet d’ajudar-los a créixer també amb eines de relació i convivència. 

Cal anar al fons del problema per poder resoldre’l i ens caldrà un treball de reconstrucció i, molts cops, de bona construcció de l’autoestima de totes les persones afectades i de replantejament de cap a peus dels models de relacions.

Hem de donar espais d’escolta als infants i joves, hem d’establir les condicions per deixar-los parlar, han de trobar-se en contextos de confiança per poder demanar ajuda, tenir adults propers per poder verbalitzar les seves pors... I aquí ens cal atendre tots els alumnes, els agredits prioritàriament però també els agressors, perquè avançar en unes relacions d’afecte i de respecte, d’entendre la diferència, de valorar a l’altre i preocupar-me del seu benestar és determinant per construir entre tots una societat real i virtual més respectuosa i empàtica.