Riscos de la respiració oral

La respiració és una funció innata, vital i automàtica. El mode principal per a realitzar una respiració correcta és mitjançant la respiració nasal. El nas és l’òrgan encarregat, ja que produeix les següents funcions durant la respiració: conducció del flux aeri, filtració de l’aire, humidificació, escalfament o refredament de l’aire, activitat microbiana, activitat antivirótica, olfacció i fonoarticulació. Però, per diferents causes, no sempre es realitza una respiració nasal i es fa ús de la respiració oral. A causa de factors obstructius de les vies respiratòries superiors (nas) com són els refredats, processos al·lèrgics, inflamacions o desviaments de septe nasal, la respiració necessita una via secundària que es la boca. Aquest recurs és essencial per a poder respirar quan hi ha impediments, però s’ha de vigilar que no sigui un procés recurrent en els nostres infants. Moltes vegades no en som conscients del tipus de respiració que fan servir els infants, però hi ha una gran incidència de casos de nens amb respiracions orals.

Un hàbit perllongat de respiració oral pot produir alteracions tant en l’àmbit dentari com deglutori. Quan es produeix la respiració oral la boca roman oberta durant moltes hores, fet que propicia una hipotonicitat dels músculs de la cara. La llengua adopta una postura i tonicitat incorrecta dintre de la boca afectant el creixement de les dents. Tenir la llengua en una postura inadequada desencadena un procés de deglució atípic que afecta directament a l’oclusió dentària, ens podem trobar amb mossegades obertes, protussió de les dents cap endavant i sobremossegades. També, s’ha de tenir en compte, que la boca no realitza totes les funcions del nas durant el procés de la respiració, per tant, l’aire inspirat no es filtra ni presenta les condicions adients.

Es important reconèixer quin tipus de respiració realitzen els infants i diagnosticar el factor que l’està produint. En molts casos, el factor obstructiu desapareix, però l’hàbit de respirar per la boca roman. Des de l’àmbit de la logopèdia es fa un treball muscular i de motricitat orofacial, d’assessorament i coordinació amb altres especialistes per a corregir aquest hàbit. Quan abans es detecti, abans es podran evitar alteracions futures.

Estefania Ruiz Pérez

Logopeda Cercles