Les pors infantils: “El meu fill és incapaç de dormir sol”

Darrerament augmenten les consultes de nens que tenen dificultats per dormir sols, que manifesten por a les nits i pares angoixats que ja no saben quina estratègia seguir per tal de que els seus fills dormin sols.

Les pors són un sentiment normal en els nens i en els humans. Els bebés tenen por d’ aquelles coses que són desconegudes per ells, canvis de rutines, imprevistos perquè es senten desprotegits. A partir del 8è mes de vida apareix la por als desconeguts, ja saben diferenciar de lo que és familiar a lo que no. En un infant d’ un any a partir de que ja pot caminar i explorar el seu entorn apareixen més pors, buscant refugi i protecció en els pares.

Conforme va apareixent el llenguatge en els nens i es produeixen canvis en el seu desenvolupament cognitiu, van apareixent pors més imaginàries i fantàstiques, sent aquestes pors evolutives i normals en nens de pre-escolar. Com a pares és important tenir una actitud de tranquilitat i control sobre la situació. La nostra conducta és un model de referència per als infanits, si ens mostrem insegurs o patim perquè els hi passi algo, la nostre actuació condicionarà la reacció que tinguin ells.

Perquè un nen té por a dormir sol? Els pares podem mantenir aquest mal hàbit en el nostre fill?

Hi ha nens que són més insegurs i depenents dels pares, perquè han nascut amb un temperament més ansiós i tenen tendència a actuar amb l’ entorn de forma més ansiosa, insegura, evitativa, anticipant perills i experimentant més pors. Aquests nens segurament tindran tendència a experimentar més pors en edats en que tots els nens tenen pors evolutives i aquestes es mantindran, dificultant el procés de dormir sols, ja que per les nits apareixen les pors a la foscor, als monstres i altres sers fantàstics. Depen de l’ actuació dels pares davant d’ aquesta manifestació de por a les nits, fomentarem que augmentin o desapareixin. Quan consultar amb un psicòleg infantil? Quan les pors es mantinguin durant una temporada llarga o quan ja afectin a nivell personal en l’ infant i en la dinàmica familiar.

Hi haurien altres casos en que des de bebés s’ ha fomentat una relació de dependència amb la mare, ja sigui per pors que transmet la mare davant la separació amb el bebé, o retrassar el pas de dormir en el moisès a l’ habitació dels pares a la cuna a la seva pròpia habitació per por a no escoltar el bebé per la nit o nens que tenen dificultats per adormir-se sols, degut a una alteració en el ritme biològic de la son per hàbits incorrectes. Aquests nens no hauríen après a dormir sols i davant de conductes incorrectes dels pares es mantindrà aquest problema.

L’ hàbit del son s’ aprèn i tots els nens poden aprendre a dormir sols, sent els pares qui els hi han d’ ensenyar a conciliar el son per si mateixos.

Quines conductes són errònies i freqüents en molts pares i fomenten que es mantinguin en el temps les dificultats per dormir sols en els nens? Quedar-se esperant a que s’ adormi el nen, posar-se dins del llit del nen, donar la mà, posar-se el nen a dins del llit dels pares, adormir el nen al sofà, al llit dels pares o en braços d’ un dels pares i un cop aquest adormit, passar-lo al seu llit.

Si tens dificultats en que el teu fill dormi sol, perquè té pors o per un mal hàbit, no dubtis en contactar amb el departament de psicologia infantil del nostre centre.

Laura Raich Expósito

Direcció Cercles

Psicòloga Infanto-juvenil