L’ansietat

Tots en algun moment de les nostres vides hem experimentat algun grau d’ansietat. És habitual sentir certa ansietat per exemple davant un examen important, o en afrontar una entrevista de treball. Precisament l’activació que experimentem fruit de la resposta d’ansietat té com a finalitat permetre’ns afrontar de forma més eficaç aquestes situacions, però què succeeix si aquesta activació és massa elevada, o s’allarga excessivament en el temps o es produeix de forma reiterada? És llavors quan diem que l’ansietat es converteix en patològica. Quan l’activació en lloc d’ajudar a afrontar les situacions més aviat ens impedeix fer-ho d’una forma satisfactòria és quan es converteix en un problema per a la persona que ho sofreix.

Encara que la resposta d’ansietat és una resposta necessària per a la supervivència, ja que el seu objectiu últim és protegir a l’organisme, es converteix en patològica quan l’estat d’ansietat fa sofrir a la persona.

En el procés d’activació que produeix l’ansietat podem experimentar diferents sensacions o símptomes, algunes són més conegudes però unes altres no tan comunes, no les tenim tan associades amb la resposta d’ansietat. Algunes d’elles són: palpitacions, sacsejades del cor o elevació de la freqüència cardíaca, sudoració, tremolors, sensació d’ofec, increment en la velocitat i profunditat de la respiració, sensació d’ennuegar-se, opressió en el pit, nàusees o molèsties abdominals, inestabilitat, confusió, mareig, desrealització (sensació de irrealitat) o despersonalització (estar separat d’un mateix), visió borrosa, visió de puntets lluminosos, disminució de la salivació, sensació de formigueig, esgarrifances, sudoració o onades de calor.

Quan la persona sofreix alguns d’aquests símptomes físics però no sap donar una explicació de per què els experimenta, és normal que aparegui la por a perdre el control o a morir-se, i per tant és lògic que l’ansietat pugui arribar a incrementar-se fins a nivells de pànic.

Dins dels trastorns d’ansietat diferenciem:

Trastorn d’Ansietat Social: Temor acusat i persistent per una o més situacions socials o actuacions en públic en les quals el subjecte es veu exposat a persones que no pertanyen a l’àmbit familiar o a la possible avaluació per part dels altres.

Trastorn de Pànic: Un atac de pànic ho definim com una sensació sobtada de por i temor intens que succeeix sense causa aparent.

Trastorn d’ansietat Generalitzada: Ansietat i preocupació excessives sobre una àmplia gamma d’esdeveniments o activitats.

Trastorn Obsessiu Compulsiu: La persona pot sofrir:

Obsessions: pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s’experimenten com a intrusos i inadequats, i causen ansietat o malestar significatius.

Compulsions: comportaments (p. ex., rentat de mans, posada en ordre d’objectes, comprovacions) o actes mentals (p. ex., resar, explicar o repetir paraules en silenci) de caràcter repetitiu, que l’individu es veu obligat a realitzar en resposta a una obsessió o conforme a certes regles que ha de seguir estrictament.

Trastorn per estrès post-traumàtic: Records viscuts, imatges recurrents i malsons d’un esdeveniment traumàtic.

Quan seria interessant consultar a l’especialista?

Sobretot quan l’ansietat interfereix significativament en la vida de qui la pateix.
Si som persones que tendim a reaccionar de forma desproporcionada davant una situació que ens produeix malestar.

Si som persones amb tendència a preocupar-nos de forma excessiva per exemple per la nostra vida laboral, estudis, família.., o estem preocupats per esdeveniments negatius que temem que puguin arribar a succeir.

També seria indicat per a aquelles persones que estan passant per algun procés de canvi o adaptació en les seves vides i necessiten assessorament o suport psicològic.

Quan la persona consideri que pot beneficiar-se d’un procés terapèutic o suport puntual per part d’un especialista.

Cristina Pujol

Psicòloga