La importància del desenvolupament social del nen en l’edat pre-escolar.

Els pares i els adults que tenen cura dels nens tenen un paper determinant en el desenvolupament social i comportamental dels petits tant a través de la intervenció davant de les seves actituds, reaccions i comportaments, com de manera indirecta a través del seu exemple.

La importància de l’entorn familiar

Els pares són les persones de referència en la vida dels nens. Un entorn familiar estable en el qual els pares es porten bé i eviten les discussions davant dels nens influeix positivament en el seu comportament. Resulta la millor manera d’aprendre habilitats socials bàsiques que els permetran adaptar-se en el seu entorn de forma adequada.

Els pares han d’oferir i transmetre un model de relació educat i evitar els crits o les males formes entre ells, així com afavorir un model de gestió de les emocions negatives i de les frustracions adequat, ja que si no els nens aprendran a relacionar-se amb els seus iguals de forma agressiva i tindran dificultats per gestionar la frustració i la ràbia.

És convenient disposar de temps de qualitat en família, planificant activitats junts, jugant en família, assignant i responsabilitzant de petites tasques als petits per afavorir la seva autonomia i autoestima i ser conscients que els problemes familiars també afecten els nens (crisi de parella, divorci, mort d’un familiar, mala situació económica..).

Com juguen els nens en aquesta edat?

Als tres anys el nen comença a descobrir la dimensió social del joc i a participar en el que es denomina joc associatiu, és a dir, el nen comença a ser conscient de la presència d’altres nens i li agrada estar amb ells. A aquestes edats els nens s’uneixen en els mateixos jocs, encara que cada un amb les seves coses o s’ imiten uns als altres.

En altres ocasions, poden implicar-se en una altra manera de joc més evolucionat, que es coneix com a joc cooperatiu. Els nens comparteixen les joguines, organitzen els jocs i volen fer amics.

Als 4 o 5 anys comencen a descobrir als seus millors amics, normalment del mateix sexe i edat similar. Els preescolars són nens que comparteixen els mateixos interessos.

Els pares generalment volem que els nens siguin bons i es comportin bé quan estiguin amb altres nens. I si a més comparteixen les seves joguines i ajuden a altres nens, millor que millor. Però no hem d’oblidar que de vegades els resulta difícil jugar de manera cooperativa, compartir o ajudar-se. Recordem que són egocèntrics i que és molt aviat per comportar-se de manera positiva i adequada.

No tenen empatia i no poden posar-se al lloc d’un altre nen o adult. Les experiències socialitzadores són les que aniran construint en el temps aquesta capacitat.

Ensenyar a solucionar un conflicte

Els conflictes es poden aprofitar per ensenyar als nens com comportar-se, parlar o relacionar-se. Pots aprofitar algunes situacions per ensenyar-li a portar-se bé i fomentar un bon comportament, així com estimular la capacitat empàtica entre ells. Pots ajudar-lo en aquestes situacions:

• Animeu els nens a que canviïn una situació i ensenya’ls a resoldre els problemes entre ells. Parla’ls dels sentiments que tenen els dos i digues-li a cadascú el que han de fer per ajudar a l’altre. És un bon exemple que ensenya a solucionar els problemes entre dues persones.

• Podem ajudar els nens a ser conscients dels seus sentiments respecte a les coses que els facin altres nens. Per exemple, pots preguntar-li que com s’ha sentit quan un altre nen li ha tret la seva joguina, quan ell no volia donar. Així com també podem ensenyar com el seu comportament afecta un altre nen.

• Explica a l’infant com t’afecta el seu comportament. Has d’ explicar-li que si està enfadat ha de parlar amb tu i dir-t’ho, però mai cridar ni pegar. Ensenya-li que si pega a algú, aquesta persona es posarà trista i fes-li saber que no permetràs que et pegui o que pegui a un altre germà o a un altre nen.

Quan hauríem de consultar amb un psicòleg?

– Si el teu fill es relaciona amb els altres nens pegant, insultant, si es mostra molt impulsiu i s’enfada sovint amb ells i malgrat els teus consells no canvia el seu comportament.

– Si observes que el teu fill té dificultats de relació amb els altres nens perquè tendeix a aïllar-se, a jugar sol al pati de l’escola o al parc i no mostra massa interès en fer un joc més social i evolucionat en comparació amb els nens de la seva edat.

Laura Raich Expósito
Psicòloga Infanto-juvenil