Com detectar una possible Disfèmia?

La Disfèmia és una alteració de la fluïdesa de la parla. L’edat típica d’inici de quequeig està al voltant dels dos i els cinc anys. Però, les difluències són un procés normal en el desenvolupament de la parla i no sempre son símptomes d’una possible disfèmia. Per tant es produeixen els següents dubtes: Si el meu fill s’encalla o repeteix moltes paraules, però es petit, hauríem d’esperar a que es solucioni per si sol? O és millor parlar amb un especialista? Com se si el que li passa al meu fill és una disfèmia o el que li passa és “normal”?

Les alteracions de la fluïdesa de la parla son les següents:

• Variacions.
• Repeticions de síl·labes.
• Repeticions de paraules monosil·làbiques.
• Prolongacions.
• Pauses tenses.
• Bloquejos amb tensió muscular associada.

Si aquestes alteracions estan relacionades amb consciència del problema per part del nen, reaccions emocionals, conductes d’evitació, evitació de situacions de parla, o de parlar amb algun interlocutori concret; o, un dels progenitors presenta aquest trastorn, hi ha molta més probabilitat d’un pronòstic de disfèmia.

Per tant, és recomanable, que quan es detectin algun d’aquests símptomes en un nen, independentment de l’edat, ens posem en contacte amb un professional que realitzi una valoració clínica i ens orienti en un pronòstic. És important que s’estableixin unes pautes d’orientació a casa i a l’escola per tal de rebaixar aquests símptomes. El treball des de casa és fonamental, moltes vegades els pares no saben com reaccionar davant d’aquests símptomes i, sovint, tenen la sensació que la seva actuació pot ser contraproduent. De la mateixa manera, s’ha d’orientar als professors en la seva actuació davant la presencia d’aquests símptomes, ja que s’han de tractar amb naturalitat evitant situacions de vergonya o d’incomoditat per al nen, que poden agreujar els símptomes.

Estefania Ruiz
Logopeda