Alumnes amb disfèmia. Consells pel professorat.

Què poden fer els professors des de l’ escola?

Transmetre tranquil·litat i calma en tot moment. Ha de trobar en el seus mestres recolzament i no rebuig (evitar cares de preocupació).

Frases NO recomanables (pot tenir l’efecte contrari).:

– “no parlis tan ràpid”
– “només relaxat”

No ajudar-lo a completar les frases o a parlar per ell, millor ens esperem.

Important, aprendre a fer servir els torns de paraula i a escoltar (sense nomenar a ningú). Tots els nens, especialment els que quequegen troben més fàcil parlar quan hi ha poques interrupcions i tenen l’atenció de l’oient.

Esperar la mateixa quantitat i qualitat de treball de l’estudiant que quequeja que el que no ho fa (Efecte Pigmalió).

Fer que intervingui en activitats a on ha de parlar, farà que no se senti exclòs justament per la seva dificultat. Hem de transmetre que el que li passa és passatger.

Dir-li que l’estem escoltant, que li parem atenció (“t’escolto…”).

Parlar de la quequesa com a qualsevol altre assumpte (treure-li la importància). No convertir la quequeja en algo en que avergonyir-se.

Cóm fer preguntes?

– Suprimir preguntes innecessàries: “què vas fer en el pati?, amb qui has vingut avui?, què esmorzes avui?”, a no ser que vulguem treure informació rellevant.
– Fer preguntes en què les respostes siguin curtes.
– Procurar que si es fa preguntes a la classe a nivell grupal, sigui l’alumne/-a que quequeja el primer en contestar, donat que els nens/-es solen parar més atenció al primer que intervé (IMPORTANT).
– Utilitzar preguntes indirectes, exemple: en comptes de dir “què vas fer aquest cap de setmana?” , “ahir va fer un dia molt maco, segur que no et vas quedar a casa.”

Com abordar reaccions emocionals del nen/-a:

La quequeja és un problema de parla però també afecta a la seva forma de comunicar-se, la qual cosa pot determinar les relacions amb els demés i el concepte que té de sí mateix.

Tenir en compte que pateixen molt per la quequeja en sí i per la percepció que tenen d’ell /a. En canvi, sol passar que quan la quequeja és més severa manifesten menys preocupacions pel problema:

– Depèn de les formes de la personalitat (influeix en l’actitud vers a les dificultats).
– I del medi que els envolta (família, escola, amistats…)

Estar atents a les possibles reaccions emocionals. En aquests moments el professorat ha de parlar obertament sobre la quequeja amb un llenguatge apropiat que el nen/-a accepti. Sovint no manifesten sentiments de frustració, vergonya, por, culpa, etc…

Ha de ser ferma la intenció del professorat: l’alumne/-a que quequeja necessita compartir les dificultats derivades de la quequeja, això contribuirà a desenvolupar una actitud més favorable davant la comunicació, a experimentar una millora de les emocions positivament i en definitiva, potenciar la seva autoestima.

Carme Almellones

Logopeda Cercles